Duran al Guerra Civil moltes ciutats d’Espanya foren el conillet d’Índies dels governs feixistes de l’època, Alemanya (Hitler) i Itàlia (Mussolini). Duran aquest període, la península fou un camp de proves i una preparació de guerra pels pilots estrangers.
Estic parlant dels sanguinaris i horribles bombardeigs que és produïren a Espanya de mitjans a finals dels anys trenta. Els bombardeigs que s’efectuaren no foren com els altres, amb objectius militars preestablerts. Aquells bombardejos desgraciadament es caracteritzen perquè es bombardejà població civil innocent. Foren l’inici de la masacre civil des de l’aire.
Barcelona fou una de les ciutats més durament bombardejades. La majoria de bombardeigs que es realitzaren foren duts a terme pel grup de Falcons de les Balears de l’aviació legionària italiana amb base a Mallorca, on és va instal·lar progressivament a partir de la primavera de 1937. Aquella illa, que havia caigut en els primers moments del cop militar, resultava un punt estratègic perfecte per atacar les costes catalanes. Les precàries defenses republicanes no podien detectar els vols sobre el mar ben bé fins que els atacants no arribaven als seus objectius.
Al principi, els dos primers atacs, el 10 de novembre i el 18 de gener, no arribaren a ciutat, i passaren inadvertits per la població. No fou fins al 13 de febrer, quan davant de la sorpresa de la població, el creuer italià Eugenio di Savoia comença a disparar contra la ciutat. L’objectiu d’aquell atac era la fàbrica de motors d’aviació i de bombes Elizalde del passeig de Gràcia Hernandez (ara de sant Joan), entre els carrers Còrsega i Rosselló. No fou tocada. Els projectils caigueren sobre del barri de Gràcia i a l’Avinguda 14 d’abril (ara Diagonal). Aquell atac causà divuit morts i divuit ferits més les primeres destroces materials de la ciutat.
Els bombardejos aeris començaren per primer cop el 16 de març de 1937, a tres quarts de set del matí, efectuat per tres avions que van provocar destroces al Poble Sec i a la Barceloneta, amb el resultat de sis morts i trenta dos ferits.
Després d’aquests dos primers exemples, el bombardeig a Barcelona, desgraciadament és convertí en una practicà constant.
Llistat dels Bombardeigs
-1937
13 de febrer · El vaixell de guerra italià Eugeni de Saboya bombardeja Barcelona causant 18 morts i impactant a la fàbrica Elizalde, situada al Passeig de Sant Joan.
16 de març · Atac de l’aviació sobre el Poble Sec, causant vuit morts.
18 d’abril · Atac de l’aviació, amb un balanç de cinc morts i catorze ferits. Quan les bombes van caure van afectar les rodalies. La majoria de morts viatjaven en tranvia.
29 de maig · 64 morts i 88 ferits al major dels bombardeigs patits per la ciutat fins al moment, signat per 7 avions trimotors junkers.
1 d’octubre · 87 morts provocats pels atacs de l’aviació sobre el Passeig Nacional (Passeig Joan de Borbó).
-1938
1 de gener · El primer dia de l’any nou un atac sobre el casc antic va provocar més de 60 morts.
7 de gener · Va quedar destruïda l’Escola de Mar.
19 de gener · . Es produeix el bombardeig amb més víctimes del mes de gener. En els primers 20 dies de gener de 1938 es produeixen més víctimes que en tot l’any 1937.
30 de gener · Una bomba d’aviació provoca una gran matança de civils (més de 200 persones), la majoria nens, en l’església Sant Felip Neri.
18 de març · Els avions italians bombardegen Barcelona durant tres dies, fins al 18 de març, en el major bombardeig que sofreix Barcelona. La ciutat acumula ja més de 1.300 morts i 22.000 ferits entre la població civil. Entre juny i juliol es produeixen més de 15 bombardejos.
12 de maig · Atacs sobre el casc antic i el Poble Sec causen 35 morts i 139 ferits.
19 de juliol · Una bomba cau sobre la Catedral de Barcelona.
16 de setembre · Una bomba cau al Mercat de la Barceloneta i provoca 42 morts.
23 de novembre · La ciutat va rebre quatre atacs amb un resultat de 44 persones mortes.
31 de desembre · 50 morts a causa d’un nou bombardeig sobre el centre de la ciutat.
-1939
24 de gener · Últim bombardeig, sobre el port de Barcelona.
Defensa passiva davant dels bombardeigs
Al llarg dels bombardeig, la Generalitat de Barcelona juntament amb l’ajuntament decretaren una sèrie d’instruccions en cas de bombardeig de la ciutat, com ara conservar la calma i evitar el pànic col·lectiu o l’emissió de senyals d’avís (sirenes, anuncis per la ràdio, que serenos i vigilants toquessin els xiulets). Cada edifici havia de tenir un encarregat de la defensa antiaèria, perquè tinguessin les portes i finestres tancades i anessin als llocs designats coma refugis. On no ni hagues s’havia de baixar al pis de baix. Si era de nit tancar els llums. Els comerços havien de tancar amb portes metàl·liques. Cada refugi havia de tenir un llistat de telefons d’urgència. Els automòbils havien d’aturar-se sense impedir el pas. Es va prohibir disparar als avions amb fusells i escopetes. De totes aquestes recomanacions se’n feu publicitat i s’entregaren als ciutadans fulletons amb les instruccions clarament escrites.
També va tenir un paper clau un enginyer que es deia Ramon Perera que dissenya molts refugis antiaeris. Molts barcelonins salvaren la vida gracies a ell.
